Francesc Pellicer

De tot un poc.

AQUESTA DEMOCRÀCIA? NO GRÀCIES!

La democràcia, diuen alguns, és la menys dolenta de les formes d’organització pública conegudes. No obstant això, el sistema que nosaltres “patim” dista molt de ser un autèntic sistema democràtic per diversos motius com ara:

1- La perpetuació en el poder. El fet que un dirigent es presente més de dues legislatures comporta molts riscos i encara que pense que els votants ho hauriem de tenir en compte (sóc un ingenu, ja ho se), crec que s’hauria de regular per llei.

2- El sistema de pactes post-electorals. Dipositem el nostre vot a l’urna, i després del degut recompte comença el mercadeig dels polítics buscant suports, cosa que pot suposar que el candidat al que has votat li preste el seu suport a un altre del qual no volies saber res. O siga, només ens volen fins al moment de dipositar el vot, després ja no pintem res. Això es solucionaria amb el sistema a doble volta, on els dos partits que més vots han aconseguit passen a la següent ronda, d’on surt el nostre “malvat de torn”.

Evidentment, als polítics no els interessa canviar el sistema i no faran rés per canviar-lo. Son professionals de la política, i això d´anar a buscar faena quan acaben el mandat, com a que no.

En fi, entren per a servir al poble i acaben servint-se del poble.

Anuncis

25 Mai 2015 Posted by | Llibertat | Deixa un comentari

La nostra salut i els polítics

D’un temps cap ací es va incrementant en mi la sensació que els nostres polítics pensen que som estúpids o com a mínim uns immadurs.

No puc pensar d’una altra manera en llegir la guia que ha caigut a les meves mans editada per la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana donant pautes d’actuació davant una onada de calor. Entre altres perles ens deixa les següents:

Prenga abundants líquids.

Utilitza roba apropiada, la més adequada és la fina.

Eviteu esforços físics innecessaris

Utilitzeu l’aire condicionat.

El fullet que he vist està en castellà i anglès. Desconec si existeix en altres idiomes. Supose que sí. Quant haurà costat la campanya? Potser és finançada amb fons europeus (pringats europeus!) I ens ix gratis (ingenus paganinis).

 

En fi, què faríem sense els nostres “estimadíssims” polítics que es preocupen tant de la nostra salut.

 

11 Juliol 2014 Posted by | Llibertat | Deixa un comentari

Pregar pels poderosos?

          A la segona lectura d’avui, diumenge 22 de setembre, Timoteu ens insta a pregar per les persones que ostenten càrrecs importants. És un dels precs habituals de l’oració dels fidels. He de reconèixer que sempre m’ha costat molt pregar per les autoritats, però…
Jo no pregue per a que les autoritats ens solucionen tots els problemes que tenim, si no per què no es creen totpoderosos, capaços de solventar totes les necessitats dels homes.
Pregue per què respecten la llibertat de les persones.
Pregue per què s’obliden d’educar els meus fills. Això ens pertoca a la meva dona i a mi. Si, amb totes les nostres limitacions i carències.
Pregue per què no es preocupen tant de la meva salut ni de la meva jubilació, sobretot, perquè amb els diners que ens foten tots els mesos ho podem fer nosaltres mateix. Qui són ells per decidir quan he de jubilar-me?
Pregue per què s’obliden del meu benestar, per que ells no coneixen les meves necessitats.
Pregue per què actuen amb honestitat i respecte.
Pregue per què ens deixen en pau, no intenten manipular-nos amb interessos partidistes.
Pregar pels poderosos?
Si, i avui més que mai és més una necessitat que una obligació.

22 Setembre 2013 Posted by | Església, Llibertat | Deixa un comentari

El triunfo de los mediocres (Antonio Fraguas de Pablos, Forges)

Quienes me conocen saben de mis credos e idearios. Por encima de éstos, creo que ha llegado la hora de ser sincero. Es, de todo punto, necesario hacer un profundo y sincero ejercicio de autocrítica, tomando, sin que sirva de precedente, la seriedad por bandera.

 

Quizá ha llegado la hora de aceptar que nuestra crisis es más que económica, va más allá de estos o aquellos políticos, de la codicia de los banqueros o la prima de riesgo.

 

Asumir que nuestros problemas no se terminarán cambiando a un partido por otro, con otra batería de medidas urgentes, con una huelga general, o echándonos a la calle para protestar los unos contra los otros.

 

Reconocer que el principal problema de España no es Grecia, el euro o la señora Merkel.

Admitir, para tratar de corregirlo, que nos hemos convertido en un país mediocre.

Ningún país alcanza semejante condición de la noche a la mañana. Tampoco en tres o cuatro años. Es el resultado de una cadena que comienza en la escuela y termina en la clase dirigente.

 

Hemos creado una cultura en la que los mediocres son los alumnos más populares en el colegio, los primeros en ser ascendidos en la oficina, los que más se hacen escuchar en los medios de comunicación y a los únicos que votamos en las elecciones, sin importar lo que hagan, alguien cuya carrera política o profesional desconocemos por completo, si es que la hay. Tan solo porque son de los nuestros.

 

Estamos tan acostumbrados a nuestra mediocridad que hemos terminado por aceptarla como el estado  natural de las cosas. Sus excepciones, casi siempre, reducidas al deporte, nos sirven para negar la evidencia.

 

– Mediocre es un país donde sus habitantes pasan una media de 134 minutos al día frente a un televisor que muestra principalmente

basura.

 

– Mediocre es un país que en toda la democracia no ha dado un solo presidente que hablara inglés o tuviera unos mínimos conocimientos sobre política internacional.

 

– Mediocre es el único país del mundo que, en su sectarismo rancio, ha conseguido dividir, incluso, a las asociaciones de víctimas del terrorismo.

 

– Mediocre es un país que ha reformado su sistema educativo tres veces en tres décadas hasta situar a sus estudiantes a la cola del mundo desarrollado.

 

– Mediocre es un país que tiene dos universidades entre las 10 más antiguas de Europa, pero, sin embargo, no tiene una sola universidad entre las 150 mejores del mundo y fuerza a sus mejores investigadores a exiliarse para sobrevivir.

 

– Mediocre es un país con una cuarta parte de su población en paro, que sin embargo, encuentra más motivos para indignarse cuando los guiñoles de un país vecino bromean sobre sus deportistas.

 

– Mediocre es un país donde la brillantez del otro provoca recelo, la creatividad es marginada –cuando no robada impunemente- y la independencia sancionada.

 

– Mediocre es un país en cuyas instituciones públicas se encuentran dirigentes políticos que, en un 48 % de los casos, jamás ejercieron sus respectivas profesiones, pero que encontraron en la Política el más relevante modo de vida.

 

– Es Mediocre un país que ha hecho de la mediocridad la gran aspiración nacional, perseguida sin complejos por esos miles de jóvenes que buscan ocupar la próxima plaza en el concurso Gran Hermano, por políticos que insultan sin aportar una idea, por jefes que se rodean de mediocres para disimular su propia mediocridad y por estudiantes que ridiculizan al compañero que se esfuerza.

 

 ANTONIO FRAGUAS DE PABLOS (FORGES)

22 gener 2013 Posted by | Llibertat | Deixa un comentari

Sistema de pensions.

Segons Mario Draghi el sistema de pensions espanyol és insostenible i l’única manera de que continue funcionant és endurint les condicions d’accés.

Pobret, quant s’ha calfat el cap. Contribuir més, durant més temps per rebre arribat el moment menys.
Com ens agrada complicar-ho tot. Tan fàcil que seria que cadascú fóra estalviant per a la seva jubilació.
Caldria anar estalviant per a la jubilació ara, però qualsevol pot amb el mos que ens dóna la seguretat social.

Hi ha persones que pensen que és un deure polític, social i ètic mantenir l’actual sistema de pensions. Per a mi no és més que un enorme frau que només beneficia els mangants polítics. S’hauria de buscar una solució definitiva que ens permetés passar a un sistema de capitalització perjudicant el mínim als actuals i propers perceptors. Però em sembla que els polítics no estan per la tasca ja que això suposaria per una banda treure’ls el caramel que s’estan xuclant i per altra el llatig amb el que ens controlen.

25 Setembre 2012 Posted by | Llibertat | Deixa un comentari

Entrevista al Dalai Lama

Cadascuna de les frases mereix una profunda reflexió.

Un periodista li va fer una entrevista al Dalai Lama, li va preguntar:
Què és el que més el sorprèn de la humanitat?

A lo que ell va respondre:

Que s’avorreixen de ser xiquets i volen créixer ràpid, per després desitjar ser xiquets una altra vegada.
Que malgasten la salut per fer diners i després perden els diners per recuperar la salut.
Que anhelen el futur i obliden el present i així no viuen ni el present ni el futur.
Que viuen com si mai haguessin de morir i moren com si mai haguessin viscut …….

Vaig quedar en silenci una estona i li vaig dir:

Però, quines són les lliçons de la vida que hem d’aprendre?

I amb un somriure va respondre:

…Que no poden fer que ningú els estime, sinó deixar-se estimar,

que el més valuós en la vida no és el que tenim, sinó a qui tenim,

que una persona rica no és qui té més, sinó qui necessita menys
i que els diners poden comprar tot menys la felicitat …

QUE EL FÍSIC ATRAU PERÒ LA PERSONALITAT ENAMORA.
Que qui no valora el que té, algun dia es lamentarà per haver-lo perdut, i que qui fa mal
algun dia rebrà el seu merescut.
Si vols ser feliç, fes feliç a algú.
Si vols rebre, dóna un poc de tu, Rodeja’t de bones persones i sigues una.
Recorda, de vegades qui menys esperes és qui et farà viure bones experiències!
Mai arruines el teu present per un passat que no té futur.
Una persona forta sap com mantenir en ordre la seva vida.
Encara amb llàgrimes als ulls, se les arregla per dir amb un somriure:

“Estic bé”.

Rebut per mail.

 

10 Juliol 2012 Posted by | Llibertat | Deixa un comentari

El peluquero

Un día, un florista fue al peluquero a cortarse el pelo. Luego del corte pidió la cuenta y el peluquero le contestó: 

– No puedo aceptar dinero. Esta semana estoy haciendo un servicio comunitario. 

El florista quedó agradecido y dejó el negocio. Cuando el peluquero fue a abrir el negocio, a la mañana siguiente, había una nota de agradecimiento y una docena de rosas en la puerta. 

Luego entró un panadero para cortarse el pelo, y cuando fue a pagar, el peluquero respondió: 

– No puedo aceptar dinero. Esta semana estoy haciendo un servicio comunitario. 

El panadero se puso contento y se fue. A la mañana siguiente cuando el peluquero volvió, había una nota de agradecimiento y una docena de pasteles esperándolo en la puerta. 

Más tarde, un profesor fue a cortarse el pelo y en el momento de pagar, el hombre otra vez respondió: 

– No puedo aceptar dinero. Esta semana estoy haciendo un servicio comunitario. 

El profesor con mucha alegría se fue. A la mañana siguiente, cuando el peluquero abrió, había una nota de agradecimiento y una docena de diferentes libros, tales como ‘ Cómo mejorar sus negocios’ y ‘Cómo volverse exitoso’. 

Entonces un diputado fue a cortarse el pelo y cuando fue a pagar y el peluquero nuevamente dijo: 

– No puedo aceptar dinero. Esta semana estoy haciendo un servicio comunitario. 

El diputado contento se alejó. Al día siguiente cuando el peluquero fue a abrir el local, había una docena de diputados haciendo cola para cortarse el pelo gratis. 

Esto, querido amigo, muestra la diferencia fundamental que existe actualmente entre los ciudadanos comunes y los miembros de la casta política. 

Por favor, en las próximas elecciones, vota con cuidado… 

Atentamente, 

EL PELUQUERO  

Rebut per mail

1 Juliol 2012 Posted by | Llibertat | Deixa un comentari

Sobre el Amor

Segons la publicitat de ING l’amor és donar molt i demanar poc.
No obstant això, jo crec que l’autèntic AMOR és donar-ho tot sense esperar res a canvi.

4 Abril 2012 Posted by | Llibertat | Deixa un comentari

Tribunal de Cuentas: publique los informes sobre la financiación de los partidos – Actuable

Tribunal de Cuentas: publique los informes sobre la financiación de los partidos – Actuable.

21 Març 2012 Posted by | Llibertat | Deixa un comentari

«La ciencia es uno de los mejores modos para conocer a Dios» – Vatican Insider

«La ciencia es uno de los mejores modos para conocer a Dios» – Vatican Insider.

21 Març 2012 Posted by | Llibertat | Deixa un comentari