Francesc Pellicer

De tot un poc.

Google el policia.

Com et quedaries si en intentar accedir al teu compte de Google et trobares amb un missatge indicant que el teu compte ha estat inhabilitat?

Això és el que aquest cap de setmana li ha passat a un servidor. Per saber el perquè, et remeten a que faces  una mirada a les condicions generals. Una parrafada que no et soluciona res. Sembla ser, segons indiquen que si fas un ús indegut del teu compte poden desactivar-lo. Fins ací, amb molts dubtes, però bé. Però que he fet jo per que inhabiliten el meu? Doncs no ho sé i crec que no ho sabré mai. Fins a la data recomanava a tots els meus amics utilitzar les eines de Google, que són moltes, molt bones i gratuïtes. De fet, jo les utilitze habitualment de manera personal i també de manera professional, gmail, calendar, documents, reader, maps, picasa, talk, traductor, alerts, analytics, Earth, apps, local busines, etc. i son una passada. Tinc quantitat de documents guardats a Internet. Pensava que era molt més segur que tenir-los emmagatzemats en el disc dur del meu ordinador, i potser així sigui, però l’ensurt d’aquest cap de setmana em fa plantejar alguns temes.

¿S’està convertint Google en un nou policia? En què es basa per desactivar un compte? I si malgrat els meus esforços per demostrar que sóc innocent no el puc convèncer, què passa amb tots els meus documents i arxius? ¿Els perd? ¿A qui acudeix perquè em defense? ¿És legal aquesta forma de procedir? ¿Es correcta aquesta forma de procedir?

La veritat és que a molta gent els sembla bé aquesta manera d’actuar, anteposen la seguretat a la privacitat. És la vella polèmica sobre on traçar la línia que separe la nostra privacitat i al mateix temps preserve la nostra seguretat. Des del meu punt de vista és inacceptable. El poderós amb la excusa de la seguretat col.lectiva acumula més poder.

Perquè tornen a activar el compte tens que facilitar un número de telèfon al qual t´envien un SMS amb un codi de verificació. Aquesta operació l’he fet aquest cap de setmana tropecentes vegades, en cada un dels intents se’m indicava que el servei estava tancat i que ho intentés passades unes hores, fins que la maleïda maquineta es va cansar de facilitar codis apareixent un nou missatge que deia que havia superat el nombre d’intents, i que enviés jo un missatge a Google explicant el problema. Cosa que així vaig fer.

Finalment el tema es va solucionar satisfactòriament el dilluns gràcies a la inestimable col.laboració del meu bon amic Raúl Abad. Jo, per la meva part, seguiré confiant en Google perquè del que conec és el menys dolent, però és molt probable que em decideixca a provar altres serveis per repartir riscos i espere que a Google li surtin molts competidors, tan bons o millor que ell.

Advertisements

24 Mai 2010 - Posted by | Llibertat

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: